Compromís per Llocnou ha demanat una ampliació del període d’exposició pública del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) i la conveniència de celebrar una reunió veïnal on pogueren participar tècnics, amb l’objecte de poder rebre ciutadans i demés afectats, una adequada informació i explicació per part dels tècnics redactors del projecte. “Hem de tindre en compte que el PGOU és el document més important del poble, i seria bo que els veïns el conegueren i comprengueren abans de la seua aprovació”.
A més, des de Compromís s’han fet constar les següents consideracions i al·legacions al voltant de la redacció del ‘Pla General d’Ordenació Urbana’ de Llocnou de Sant Jeroni. En elles, es proposa incloure béns patrimonials, senders reconeguts; delimitar correctament el centre històric i promoure la tipologia tradicional d’habitatge; sol·licitar la concessió com a BIC genèric en tant que fortalesa del cim del Tossal; qüestions relatives a la previsió de creixement en els propers anys, a banda d’esmenes de tipus tècnic o terminològic.
Ací vos deixem un extracte de les al·legacions presentades al document:
-Que conste a la ‘Memoria Informativa’ el risc real que constitueix la propera presa o ‘Assut de Terrateig’ tant en cas de desbordament com de rotura, com sí que apareix a l’’Estudio de Inundabilidad’.
-A l’apartat 2.6 Patrimonio Cultural 2.6.1 Arqueología y Paleontología de la mateixa Memoria Informativa diu que ‘Según el Servidor de Cartografia Temàtica de la Generalitat Valenciana, en la zona de estudio no se describen yacimientos arqueológicos’. Incloure a la Memoria Informativa tots aquells jaciments existents esmentats al Catàleg del present Pla General i no fer una cita tant pobra d’un Patrimoni tant important i susceptible de patir agressions com ara la transformació i rotura de terres, construcció d’infraestructures, etc. Així, almenys s’hauria de fer constar en la memòria el jaciment iber i amb restes islàmiques del Tossal del Morquí, a cavall dels termes propi i de Terrateig; el jaciment romà de la ‘Vinya de la Guapa’ a la partida-jaciment no estudiada de ‘La Sort’, així com les restes que puguera encara haver-hi del despoblat morisc del ‘Rafalet de Bonamira’, com a apareixen al Catàleg de Béns i Espais protegits. Així mateix, s’hauria d’incloure en dit catàleg i en la memòria l’aqüeducte islàmic de la font del Frare i l’Arcadeta del Barranc de la Cuta, absents a les fitxes de l’elaborat per a la redacció del present Pla General i que mereixerien, donada la seua importància com a elements patrimonials, la seua inclusió i realització de la pertinent fitxa.
– A l’apartat 2.62 BICs e incoados, s’afirma que “no se encuentran inventariados en el Servidor de la Presidencia de la Generalitat Valenciana, Área de Documentación y Análisis de Datos, ningún bien perteneciente al patrimonio arqueológico del término municipal de Llocnou de Sant Jeroni”, mentre que a la publicació que este mateix ajuntament va fer en 2009 amb motiu del seu Quatre-cents aniversari, a càrrec de l’historiador Abel Soler, “Llocnou de Sant Jeroni. Geografia, Història, Patrimoni” hom pot trobar l’esment de diferents troballes dipositades tant a museus com a col·leccions privades i que hi haurien de figurar a una redacció del Pla General com aquesta, en absència d’un inventari municipal seriós i rigorós i procurar corregir en la mesura del possible la manca de registre a dit Servidor de Presidència de la Generalitat Valenciana.
-També s’hauria de realitzar la petició de concessió com a BIC genèric en tant que fortalesa, donat que totes les construccions considerades d’aquest tipus es troben protegides de manera genèrica per diverses lleis, com ara la de Patrimonio Histórico de 1948, la Ley de Patrimonio Histórico espanyol de 1985 o la Llei de Patrimoni Cultural Valencià LPCV/1998, de l’àrea del Cim del Tossal que realitza al Catàleg l’historiador Pere Joan Roselló.
– A l’apartat 2.6.4 Senderos s’afirma que ‘Por el término municipal de Llocnou de Sant Jeroni, no discurren senderos catalogados’ obviant l’existència del PR-CV 400 ‘Del Vernissa a la Cuta’, impulsat i promocionat per este mateix ajuntament junt l’associació excursionista local ‘Club Esportiu Llocnou’. És per això que demanem la seua constància i inclusió en aquest punt.
– També a l’apartat 3.4.3 EQUIPAMIENTOS Y DOTACIONES de la Memoria Justificativa es proposa com a elements integrants de la red primària d’equipaments i dotacions existents la denominada ‘Escuelas y ampliación’ amb codi PQE-E. Donat que l’ampliació encara es troba en fase de projecte i execució parcial,hauria de passar a l’apartat de ‘propuestas’, deslligant-se de les Escoles com a equipament ja existent i consolidat, conforme es pretén a la redacció d’esta proposta de Pla General, donat que s’està realitzant a sòl que a dia de hui encara no gosa de la qualificació pertinent i no l’hauria de tindre fins l’aprovació definitiva d’este Pla General.
– Que la zona verda contemplada al punt 3.4.6 JUSTIFICACIÓN DEL ESTÁNDAR DE ZONAS VERDES Y PARQUES PÚBLICOS i 6.5.3 Zonas Verdes de la EAT denominada Parque Antic Camp de Futbol no ha de constar com a una zona verda vinculada al nucli poblacional per tractar-se d’una zona allunyada de la trama urbana i per tant s’ha d’excloure de la comptabilitat de dotacions estàndards de zones verdes vinculades al desenvolupament dels diferents sectors. Més bé sembla que es tracte d’una argúcia per acomplir un tràmit o exigència d’una manera més bé fictícia: la realització de zones verdes degudament harmonitzades i integrades a què obliga la Llei (art 19 bis de la LOTPP esmentat a l’EATE), ha d’estar imbricat entre la trama urbana per a millorar la qualitat de vida dels veïns residents.
– Que la delimitació de zona denominada ‘Zona urbanitzada –Núcleo Histórico ZUR-NH que apareix a l’apartat ‘Fichas de Zona’ no té cap fonament històric o arqueològic. En este sentit, proposem la inclusió dins d’esta categoria de les cases del carrer Major, des del núm. 2 fins al 42, incloent ambdues parts del carrer, donat que inclouen les incertes cases de la fundació original de la població (amb data de construcció entre 1605 i 1609), la qual cosa consta documentalment, segons les informacions de què tenim constància i l’opinió d’experts en patrimoni històric-artístic. Es tracta d’un tipus uniforme de construcció que es correspon amb el conjunt de cases per als quinze primers veïns, més la casa de la Senyoria (núms. 3 i 5; antic edifici de l’Ajuntament i actualment Casa de la Cultura i Guarderia).
Incorporaríem el solar de l’església vella (l’actual placeta), construïda al segle XVIII, per l’interés històric i arqueològic.
– 1-b) Així mateix, proposem la protecció i conservació d’un conjunt d’habitatges de cronologia posterior, des del segle XVIII fins a 1950, la resta del C/Major i Ravalet de San Josep, amb un rang o nomenclatura a estimar diferent, si s’escau, al del nucli històric, com a exponent característic d’un poblament amb tipologia tradicional podríem dir mediterrània de tipus valenciana, apreciable encara a la majoria de les cases, i volumetria de les construccions, per a ser capaços de perpetuar en el temps una certa harmonia constructiva semblant a la que es podria denominar tradicional, evitant així que successives reformes, remodelacions i construccions de nova planta no siguen fidels o alteren els paràmetres bàsics d’eixa determinada tipologia a preservar que convindria també descriure d’una manera general a esta redacció, així com els elements a afavorir i materials a utilitzar.
– Les actuacions previstes d’execució a curt termini, sector MONESTIR i Sector ESCOLES, impliquen un creixement del nucli poblacional cap a l’àrea de la variant CV-60 (Alternatives 1 i 2) que, com queda reflexat a la redacció prèvia d’este Pla General i la Evaluación Ambiental y Territorial Estratégicas, constitueixen una àrea d’afecció acústica important, on s’atribueixen medicions acústiques que s’acosten en excés als paràmetres màxims permesos per les normatives en vigor (65dB). Tanmateix, l’Estudi Acústic que s’acompanya manca d’una descripció de la metodologia empleada per a realitzar estes medicions, així com dels aparells i les característiques d’estos amb què s’han realitzat i d’una cronologia horària minuciosa. És per això que estimem oportú considerar la viabilitat de repensar les prioritats alhora d’escollir l’ordre de desenvolupament dels sectors contemplada a les Normes Urbanístiques, no tant en quant als usos dotacionals (alguns ja en marxa fins i tot abans de l’aprobació d’este Pla) sinó residencials, pel que caldria estimar la viabilitat de realització sols de manera parcial, possibilitat contemplada a la Llei 2014/7303 D’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la CV. En cap cas hauria de dur-se avant sense demanar de l’Administració competent (Generalitat Valenciana) els mitjans per a esmenar aquesta afecció acústica important.
– La Proyección de Población realitzada a l’apartat Evaluación Ambiental y Territorial Estratégica es basa en les dades genèriques de creixement poblacional estimat per al conjunt del Territori i extrapolat al cas de Llocnou (informe IMOS), sense estimar les particularitats locals ni tenir en compte cap índex corrector basat en la tendència efectiva de sosteniment de l’índex poblacional, demostrada a les tres darreres dècades i mitja. Així, una previsió de creixement anual de l’1,25%, resulta a totes llums excessiva (malgrat remetre a informes de la Subdirección General de Ordenación, Planificación y Actuaciones Territoriales Estratégicas) i que en veritat estan realitzats en base a generalitzacions estàndards relatives a tot el Territori, allunyades de la realitat social i geogràfica de la població (més encara si, atenent a la gràfica presentada, hom pot observar que des de la dècada dels anys ’80 del proppassat segle vint la població s’ha mantés, amb daltabaixos, dins de la forqueta 500-600 habitants, pel que a dia d’avui no s’observa cap motiu ni condicionant real present ni futur, que puga fer incrementar d’una manera tant ostensible com la proposada, la població a vint anys vista). Entenem que eixa previsió podria justificar ampliacions innecessàries del casc urbà que no s’atenen a la realitat d’un nombre de població que en veritat als últims anys ha entrat en franca decadència, fins els aproximadament 545 habitants de l’actualitat (2015). D’esta manera, estimem que al partir de premisses irreals o equivocades, és possible generar la necessitat fictícia d’actuació a un futur en excés pròxim. Això podria anar en perjudici directe d’aquelles propietats requalificades, patint augments del tipus de gravamen impositiu sense expectativa real de compensació urbanística pròxima, el que obligaria els propietaris a tributar per suposades plusvàlues de difícil retorn a molts anys vista.
– Tampoc es té en compte a la redacció d’este Pla General la incidència en el nivell de despoblament intern del casc urbà, on no s’inventaria el gran nombre de cases que es troben de facto deshabitades, especialment al casc urbà més antic, pel que caldria proposar alguna mena de projecte futur de foment encaminat a esmenar esta situació no contemplada i que pot comportar en anys esdevenidors un desvirtuament de l’essència poblacional i successiva degradació d’este nucli antic. L’esmena s’hauria de contemplar al punt 9.8 de l’EATEMejora del entorno urbano.
– Així mateix, en dita Evaluación Ambiental y Territorrial Estratégica a l’epígraf 3.11.1 RECURSOS PAISAJÍSTICOS s’avalua ‘por su interés cultural y patrimonial’ una sèrie de Recursos Paisatgístics a totes llums minsa i insuficient on es cometen errades de bulto impròpies d’una redacció com aquesta: S’atribueixen com a recursos patrimonials propis elements aliens pertanyents al terme municipal veí de Castellonet de la Conquesta, com ara la bassa de la Font del Mortadell i la Bassa i Font Major o del Tarro. També s’hi inclou el ‘Garrofer de Joana’, pertanyent al terme del veí Almiserà, que apareix, junt als dos elements abans esmentats, a les enquestes de l’Informe del ‘Plan de Participación Pública en Materia de Paisaje’. Res hi figura de les fonts i basses pròpies del nostre terme que deurien d’inventariar-se i figurar en esta redacció per la seua importància, com ara la Font i basses (dos) de la Costera; Font, alcavons (dos) i bassa de la Font de la Granja; Fonts i Basses ‘Cavades’ i Font i Aqüeductes del Frare, com aquelles més significatives del terme.
A banda hi ha elements relatius al patrimoni cultural etnològic obviats a esta redacció de Pla General, que a penes esmenta uns pocs elements però manca d’un inventari prolix d’elements a preservar, com ara forns de calç, llencats de pedra seca, Séquia Mare en tot el seu recorregut, Corrals de Muntanya (Del Rico, Bancal de la Creu, caseta de Batistet el Roig, Corral del Ramat,..) així com una relació d’aquells riuraus, eres o sequers i fornals encara en bon estat arquitectònic com a representants d’activitats agrícoles passades i que constitueixen vertaderes joies patrimonials a inventariar i protegir, a fi de garantir la qualitat i perfecta definició d’allò que la Llei 2014/7303 estableix com a Infraestructura Verda.
– A les ‘FICHAS DE LAS UNIDADES PREVIAS DE PAISAJE’ hi figura, concretament a la denominada UP-F1, possiblement per errada una partida anomenada Solana de la Cuta. Cal recordar que dita Solana pertany al terme veí de Vilallonga i si es refereix a la part de Solana recaient a la vall de la Cuta, la denominació adequada hauria de ser la de ‘Solana de la Costera/Ombria’ o ‘Solana del Tossal’, depenent a la part del terme a la que es vullga referir. Entenem que una denominació adequada de les zones referides evitarà futurs possibles malentesos.
– Per altra part, malgrat que s’ha complit la Llei en quant als termes d’execució pública, donada la importància d’aquest Pla General pel futur d’esta localitat, abundància de material a estudiar, quantitat de tecnicismes i al nostre entendre dèficit de comunicació i participació veïnal, el Grup Compromís a l’ajuntament sol·licita al govern de Llocnou de Sant Jeroni una ampliació del període d’exposició pública del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) i la conveniència de celebrar una reunió veïnal on pogueren participar tècnics, amb l’objecte de poder rebre ciutadans i demés afectats, una adequada informació i explicació per part dels tècnics redactors del projecte. Hem de tindre en compte que el PGOU és el document més important del poble, i seria bo que els veïns el conegueren i comprengueren abans de la seua aprovació. No debades, la Llei 5/2014 de 25 de Juliol d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (2014/7303) estima a un dels seus paràgrafs que “un altre dels objectius fonamentals d’esta llei és l’increment de la transparència i la seguretat jurídica, amb la concreció d’unes regles del joc clares i establides des de l’inici de qualsevol procediment. Tots els agents amb capacitat d’operar en el territori (promotors, tècnics, administracions i ciutadans en general) coneixeran des del principi els criteris ambientals i territorials, els requisits funcionals i les variables econòmiques que hauran de tindre’s en compte en l’elaboració dels plans urbanístics, territorials i sectorials. Esta transparència també està garantida per la participació pública que es realitzarà en els termes que exigix el procés d’avaluació ambiental estratègica. Amb això, s’aconseguirà una major legitimitat en les decisions territorials que s’adopten respecte a estos instruments, les quals tenen una elevada repercussió sobre la qualitat de vida dels ciutadans i sobre el desenrotllament sostenible del territori”.